BBVA Research preveu que Catalunya sigui la comunitat que creï més ocupació en el conjunt del 2024 i 2025

Segons l'informe 'Situació Catalunya 2024' de BBVA Research, presentat aquest dimecres per Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, i per José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, el creixement de l'economia catalana es mantindrà fort el 2024 i 2025. BBVA Research preveu que el PIB de Catalunya creixi un 2,6% el 2024 i un 2,1% el 2025, recolzat en la millora de l'economia europea, encara que limitat per un turisme que s'acosta al límit de la capacitat en temporada alta. Així, el 2025 el PIB de Catalunya se situaria 7 punts per sobre del nivell de 2019.

Les dificultats de l'economia europea van debilitar l'avenç de l'ocupació a Catalunya el segon semestre del 2023, amb un impacte en pràcticament tot el territori. Tot i això, l'evolució del 2024 és substancialment millor, sobretot a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb dades diferencialment positives, mentre que les zones d'interior mostren un menor dinamisme. Les activitats professionals han passat a ser el principal tractor d'afiliació el primer semestre del 2024 i, juntament amb els serveis públics, lideren l'avenç des del començament d'any. Altres sectors com l'hostaleria, el comerç i les finances ajuden a conformar el gruix dels sectors que acceleren l'afiliació durant aquest període. Aquest impuls permet estimar que la taxa d'atur a Catalunya es pugui reduir fins al 8,3% de mitjana el 2025 i que es creïn 192.000 nous llocs de treball fins al 2025. Catalunya seria, d'acord amb aquestes previsions, la comunitat amb més creació d'ocupació en aquest bienni.

En aquesta acceleració de l’activitat econòmica, el turisme ha estat un factor clau. La despesa amb targetes estrangeres en TPV de BBVA va augmentar un 24% interanual el primer trimestre del 2024 a la comunitat, davant el 22% a Espanya. La informació disponible per al segon trimestre de 2024 apunta a un creixement del 22% i, segons les previsions, s'acumularan dos anys amb creixements una mica més grans que els observats a la resta d'Espanya. Des de començament d'any, la despesa registrada a Catalunya multiplica per 1,6 la que es va registrar el mateix període del 2019 i, al conjunt d'Espanya, es multiplica per 1,8.

El conjunt del despesa amb targeta realitzada a la comunitat, i registrada per BBVA, bé sigui a través de la despesa dels seus clients o de les operacions realitzades en TPV de BBVA, va mantenir un creixement al voltant del 9% interanual el primer semestre de 2024, similar a conjunt d'Espanya. En particular, el consum associat a transport, altres serveis i restauració va augmentar un 15%, impulsant la despesa total. Per contra, es van estancar la despesa en grans superfícies i la destinada a esports i joguines.

El creixement s'accelera a la primera meitat del 2024

La inversió en altres edificis i construccions comença a respondre a l'acceleració observada en l'execució dels fons del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PRTR), i la licitació d'obra pública multiplica per 2,5 els imports d’abans de la pandèmia. Per tant, és probable que el 2024 les dades reflecteixin l'impacte dels fons sobre l'activitat i ajudin a sostenir la inversió pública cap endavant.

La producció industrial a Catalunya va iniciar la seva recuperació el segon semestre del 2023, i sembla que continua millorant el primer semestre del 2024, amb l'empenta de béns d'equip, l'acceleració forta dels béns de consum i, en menor mesura, els intermedis. Aquest comportament estaria afavorit per la progressiva desaparició dels colls d'ampolla que van afectar les cadenes de producció a nivell global. I és previsible que la millora de la demanda europea i espanyola pugui ajudar a consolidar l'avenç de la producció cap endavant. En aquest sentit, la recuperació de la indústria serà clau per afrontar el període que s'acosta de possible menor dinamisme als serveis.

No obstant això, el creixement de la indústria no es trasllada encara a les exportacions de béns a la comunitat. Al conjunt del 2023, les exportacions catalanes van créixer un 6,7% (-1,0% a Espanya), però el segon semestre del 2023 i el primer semestre del 2024, la correcció de les vendes sembla generalitzada. Amb tot, les dades són positives, ja que en termes nominals, les vendes a l'exterior van superar en un 36% les del 2019 (32% a Espanya). En termes reals, i malgrat el fre recent, els darrers 12 mesos se situen encara un 5,0% per sobre del nivell prepandèmia (-1,2% a Espanya). A curt termini, la baixada dels tipus d'interès, els preus de l'energia a cotes baixes i una possible millora de la competitivitat donaran suport a l'evolució de la indústria, cosa que podria impulsar la recuperació de les exportacions.

La inversió en béns d'equip a Catalunya torna a créixer el 2024, però a un ritme menor que en anys anteriors. Ara, se situa un 28% per sobre dels nivells precrisi (40% a Espanya). Un context de tipus d'interès menors, recuperació de la demanda europea, major inversió pública pels fons NGEU, modernització de la maquinària i equip de transport, i colls d'ampolla més baixos continuarà impulsant l'activitat industrial, i amb ella, la inversió. Tant la construcció com la indústria pesen més que a Espanya i, per tant, si s'aconsegueix aquesta acceleració de la inversió, l'impacte podria ser una mica superior a Catalunya.

Persisteixen algunes restriccions que podrien moderar el creixement cap endavant

BBVA Research preveu per al 2025 un creixement del PIB de Catalunya del 2,1%. Tot i això, hi ha alguns colls d'ampolla, com la manca de mà d'obra i la debilitat de la demanda, que podrien moderar el creixement futur. La meitat de les empreses industrials (49%) a Catalunya declaren que la feblesa de la demanda és un factor limitatiu de la producció. A més, l'envelliment de la població suposa un obstacle per al creixement de la demanda interna i l'augment de l'ocupació. La manca de mà d'obra a la comunitat encara no és un factor restrictiu per a la indústria (sí en altres sectors, com el turisme), però ho podrà ser quan millori el ritme de producció. L'atracció de talent i la formació dels aturats, doncs, és clau per compensar la reducció de la població en edat de treballar i l'escassetat de mà d'obra. La immigració contribueix també a endarrerir aquest risc.

En els darrers mesos s'ha produït un avenç dels ingressos de les famílies que no s'ha traslladat de manera proporcional a la despesa. Des de començament d'any, la despesa a Catalunya dels visitants de la resta d'Espanya ha caigut un 7% a/a. Només els bascos han accelerat la despesa, mentre que els residents a altres províncies catalanes l’han incrementat un 1% nominal. Per contra, la despesa dels catalans fora de Catalunya s'ha incrementat un 5%, destacant com a destinacions País Basc i la C. Valenciana.

La incertesa regulatòria afecta negativament la inversió en sectors clau, com el de transport o l'habitatge. Les matriculacions a Catalunya es mantenen per sota dels nivells del 2019: un 34% en el cas dels turismes, i un 12% en el cas dels vehicles industrials. Així mateix, després d’una acceleració relativament ràpida fins al 2022, les transaccions d'habitatge a Barcelona i Girona mostren símptomes d'esgotament, amb l'excepció de les operacions d'estrangers a la província de Barcelona. Per la seva banda, Lleida i Tarragona, amb preus menors, mantenen un dinamisme més gran en els últims trimestres.

Addicionalment, és possible que continuï l'avenç en els costos laborals durant els propers trimestres. A Catalunya, la reducció de la jornada laboral màxima legal podria afectar 8 milions d'assalariats que durant el darrer any tenien una jornada setmanal efectiva i pactada més gran que 37 hores i mitja (el 57,8 % del total). La comunitat autònoma pot ser una de les regions on més treballadors es poden veure afectats pel canvi de normativa atès l'elevat pes dels serveis.

Finalment, les noves regles fiscals a Europa requeriran ajustaments importants i sostinguts en el temps en diverses economies, incloent l'espanyola, a partir del 2025. Països amb dèficits superiors al 3% del PIB i nivells de deute públic per sobre del 90% hauran de comprometre's a implementar mesures estructurals de consolidació entre 0,4 i 0,6 pp del PIB per any. La distància entre els nivells actuals i els objectius és tan gran que els esforços s'hauran de prolongar si més no un quinquenni. Cap endavant, hi ha una elevada incertesa sobre com es traslladaran aquests objectius a les comunitats autònomes.