Final del cicle pandèmic: amb l'augment del 2,6%, el PIB del 2023 supera ja el del 2019
El 2023, afectat per la inflació, les alces de tipus d’interès i la frenada econòmica a l’àrea de l’euro, el creixement del PIB català va moderar el seu increment fins el 2,6%. Així, tot i que algunes de les forces que l’havien impulsat varen continuar empentant-lo (en particular en alguns àmbits territorials, i en les activitats de serveis privats vinculats al turisme i lleure), els registres del 2023 el van situar lluny l’increment mig del 2021-22 (un 6,8%). L’anuari, presentat avui pel catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, Josep Oliver, i José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, conclou que, en el decurs del 2023, l’increment del VAB és resultat de la moderació de l’avenç dels serveis (3,1%, per sota el 9,5% del 2022), una prou forta recuperació de la indústria (3,5%, un registre molt millor que el -1,6% del 2022), un moderat augment de la construcció (un 1,8%, lluny del 5,4% del 2022) i la severa caiguda del VAB del primari (-17,6%), pels efectes de la sequera i l’alça de preus de primeres matèries i l'energia.
Peu de foto: Josep Oliver, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, i José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya.
La moderació de l’increment del PIB en el 2023 s’explica principalment per la de la demanda interna (uns 1,2 punts percentuals al creixement del 2,6%), ja que la demanda exterior fa generar uns prou elevats 1,4 punts de l’avenç conjunt del PIB.
En l’àmbit de la demanda interna, el creixement del 2023 (un 1,4%, a comparar amb el 2,5% del 2022) s’assolí amb una menor empenta del consum privat (augment de l’1,9% front el 2,9% del 2022) i la caiguda de la inversió (del -0,7% el 2023 a comparar amb +3% del 2022), mentre el consum públic accentuava el to expansiu, incrementant-se d’un 2,3% (força per sobre el 0,7% del 2022).
Del seu costat, la demanda exterior va presentar una millora prou rellevant sobre un 2022 ja molt expansiu. Així, el 2023, les exportacions internacionals (vendes de béns i serveis més consum dels estrangers a Catalunya) creixeren d’un 7,1% (que s’afegeix al 13,9% del 2022), de forma que el cicle pandèmic 2019-23 es va tancar amb un notable augment del 7,3%.
Atesa aquesta dinàmica, el 2023, i incloent el comerç amb la resta d’Espanya, els 1,4 punts aportats pel sector exterior es van sumar als 1,2 punts de la demanda interna, resultant en el citat increment del 2,6% del PIB agregat, una xifra lleument superior en VAB (2,9%).
Aquests resultats van permetre que, finalment, després dels estralls provocats per la COVID i els generats per la frenada econòmica, la inflació i l’augment de tipus d’interès, l’activitat econòmica en el 2023 fos més elevada per primer cop, que en el 2019: el PIB i el VAB generats a l’economia catalana superaven, en un 2,6% i en un 2,7% respectivament, els assolits el 2019, tot i que no tots els sectors ho han aconseguit. Aquesta millora final ha estat molt superior en l’àmbit ocupacional: els 3,6 milions d’afiliats a la Seguretat Social assolits el 2023 superaven ja en un 7,2% els del 2019, tot i que les diferències sectorials són, també, molt rellevants.
Més enllà dels resultats del 2023 i dels acumulats al cicle pandèmic (2019-23) s’han confirmat canvis estructurals en l’economia catalana amb notables conseqüències sobre la dinàmica econòmica dels diferents territoris. El primer és el de la continuïtat de la creixent terciarització de l’economia catalana, que havia experimentat una forta empenta amb la crisis financera i que, en el cicle pandèmic s’ha reforçat: en ocupació, mentre el 2019 significava un 78,4% del total, el 2023 aquest pes s’ha incrementat fins el 79,0%. Tot i que aquest canvi va expressar modificacions en la dinàmica dels grans sectors dels serveis: els més directament vinculats a l’activitat productiva foren els que lideraren el creixement dels serveis, seguits dels col·lectius, mentre que els privats personals, que havien liderat la recuperació 2021/22, avançaren força menys.
Dinàmica sectorial: forta empenta dels serveis privats
Des de l’oferta, tot i que el 2,9% d’avenç del VAB el 2023 fou sensiblement inferior al força més elevat del 2022 (6,7%), aquest increment ha aconseguit tancar finalment els efectes de la pandèmia sobre el VAB, superant ja en un 2,7% el generat el 2019. En el context de la moderació del 2023, els resultats sectorials han estat força diversos, amb una notable frenada dels serveis (creixement del 3,1%, lluny de l’extraordinària alça del 2022, del 9,5%); a aquesta dinàmica es va sumar un augment notable de la indústria (el seu VAB creixé d’un 3,5%, lluny de la caiguda del -1,6% del 2022), al temps que la construcció s’alentia també (un 1,8% lluny del 5,4% del 2022) i el primari es contreia amb força (-17,6%) per sobre la caiguda del 2022 (-9,2%).
En l’àmbit terciari, els afiliats dels serveis privats creixeren a tots els sectors: hostaleria (6,0%), informació (5,6%), transports (4,2%), activitats artístiques i recreatives i altres serveis (3,3%), serveis a empreses (2,5%), immobiliàries i comerç (ambdós sectors un 2,1%) i financeres i d’assegurances (1,7%); finalment, en els serveis públics o parapúblics, els afiliats van avançar amb intensitat, amb un augment agregat del 4,0%. Del seu costat, les manufactures van presentar pèrdues d’afiliació al tèxtil, al cautxú i plàstics, manteniment a fusta i paper, altres minerals no metàl·lics i material de transport i augments a l’alimentació, la química, productes farmacèutics, productes informàtics i electrònics, metal·lúrgia i maquinària.
Amb aquests registres, el saldo del cicle pandèmic en el terciari ha estat, en general, positiu: els serveis privats personals, molt més afectats per la contracció del 2020, van generar el 2023 un VAB que superava en un 3,8% el del 2019, mentre que la resta dels privats ho feien d’un 15,0% i els col·lectius d’un 4,4%. Del seu costat, el saldo del VAB de la indústria en el cicle pandèmic 2019-23 continuà essent negatiu,tant per les dificultats de les manufactures (un saldo acumulat del -1,3%) com, en particular per les de l’àmbit energètic, on la contracció acumulada és molt superior (-27,4%).
Pel que fa a la construcció, els resultats del 2023 han estat també més moderats (avenç del VAB de l’1,8%, lluny del 5,4% del 2022), reflectint en part l’impacte de les alces de tipus d’interès. En l’àmbit laboral, l’afiliació va continuar la tònica de guanys, amb increments del 2,7%, reflectint els de l’edificació i promoció immobiliària (4,0%), instal·lacions i acabats d’edificis (2,1%) i obra civil (2,0%). Amb això, el saldo del cicle pandèmic del VAB de la construcció continua essent força negatiu (un -2,3%), mentre que en afiliació el balanç 2029-23 se situa en un saldo positiu del 8,6%.
La forta empenta dels serveis privats personals i la producció energètica situa els majors creixements del 2023 al Camp de Tarragona (3,2%), mentre que els serveis foren el motor a l’eix de Girona (creixement agregat del VAB del 3,0%) i la indústria avançà amb força a l’AMB (un VAB agregat del 2,9%).
El 2023, de forma agregada, les comarques del Camp de Tarragona lideraren l’avenç del VAB el 2023 (increment del 3,2%), seguides de les de l’eix de Girona (3,0%), l’AMB (2,9%), les Terres de l’Ebre (2,7%), les Comarques centrals (2,6%), les del Pla de Lleida (2,1%) i, finalment, les de Muntanya (2,0%). Aquest rànquing expressà tant les diferències en l’estructura productiva de cada vegueria com la dinàmica del 2023.
Així, en el Camp de Tarragona el seu avenç fou resultat de la forta empenta dels serveis privats de caire personal i de la producció energètica, mentre a les comarques de l’eix de Girona, el lideratge dels serveis personals privats també explica en gran mesura els resultats finalment assolits. Del seu costat, a l’AMB fou el terciari privat no personal un dels sectors que més contribuïren a l’increment del VAB, al temps que també els col·lectius van aportar prou; a les Terres de l’Ebre, el major avenç de la indústria, per l’important augment de la branca energètica, i el prou notable increment dels serveis privats personals han estat els sectors més rellevants. Del seu costat, a les Comarques Centrals foren el terciari i les manufactures els responsables finals del resultat agregat. Finalment, el Pla de Lleida i les Comarques de Muntanya creixeren menys que la resta de vegueries per efecte dels menors avanços industrials i, en particular, dels serveis.
En algunes d’aquestes vegueries, els registres indicats reflecteixen, fonamentalment, l’aportació dels serveis i el seu creixement el 2023. Així, l’avenç dels serveis a Catalunya (del 3,1%) reflectí increments força més elevats a l’eix de Girona (4,0%), Camp de Tarragona (3,9%), Pla de Lleida (3,5%) i Comarques Centrals (3,4%), mentre que a les Terres de l’Ebre (3,2%) avançaren de forma similar la mitjana catalana i a l’Eix Metropolità (2,8%) i Comarques de Muntanya (2,6%) lleument per sota. Aquests resultats són reflex de l’evolució dels serveis privats personals, en els que el creixement se situà entre el màxim avenç de l’eix de Girona (4,2%) i el més contingut de l’Eix Metropolità (1,7%), amb increments del 4,1% al Camp de Tarragona, el 3,9% al Pla de Lleida, el 3,3% a les Comarques Centrals, el 2,5% a les Terres de l’Ebre i el 2,3% a les Comarques de Muntanya. D’altra banda, els serveis privats dirigits a les activitats productives mostraren un interval de creixements situats entre el màxim del 5,8% a les Terres de l’Ebre i el menor 3,2% a les Comarques de Muntanya, així a l’Eix Metropolità cresqueren d’un 5,8%, al Camp de Tarragona un 4,9%, a l’Eix de Girona un 4,8%, a les Comarques Centrals un 4,7% i al Pla de Lleida d’un 3,5%. Finalment, els col·lectius mostraren un avenç menor (del 2,4% a Catalunya), situant els registres de les diferents vegueries entre el millor comportament de les Comarques de Muntanya (3,1%) i el 2,4% de l’Eix Metropolità i de les Comarques Centrals, així el VAB dels serveis col·lectius a les Terres de l’Ebre i al Pla de Lleida incrementà d’un 2,6% i d’un 2,5% al Camp de Tarragona i a l’Eix Gironí.
Pel que fa a la indústria, el canvi en el seu VAB reflectí millores notables a les Terres de l’Ebre (4,1%) i a l’Eix Metropolità (4,0%), mentre que se situaren per sota la mitjana les Comarques Centrals (2,9%), l’Eix de Girona (2,6%), el Camp de Tarragona (2,5%), les Comarques de Muntanya (2,3%) i el Pla de Lleida (1,9%).
A la construcció els resultats de les diferents vegueries no foren massa dissímils i es mogueren a l’entorn de l’1,8% català, amb increments més elevats a l’Eix Metropolità i a les Comarques de Muntanya (2,2% i 2,1% respectivament), per sota a les Comarques Centrals (1,6%) al Camp de Tarragona (1,3%), al Pla de Lleida (1,2%) i a l’Eix de Girona (1,1%), i amb una molt lleu davallada a les Terres de l’Ebre (-0,5%).
Finalment, en el primari, els resultats força negatius de forma generalitzada, sumant-se a les dificultats Internacionales, les restriccions associades a la sequera. Els registres del VAB oscil·len entre la caiguda del -20,1% de les Comarques de Muntanya i la davallada de les Terres de l’Ebre (-15,3%), amb l’Eix de Girona presentant un -19,5%, les Comarques Centrals un -18,4%, el Camp de Tarragona un -16,8%, el Pla de Lleida un -16,1% i l’AMB un -15,6%.