BBVA Research preveu que l’any 2025 el creixement del PIB de Catalunya superi el d’Espanya

Segons l’informe ‘Situació Catalunya. Primer Semestre de 2025’ de BBVA Research, presentat avui per Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, i José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, el creixement de l’economia regional continuarà sent sòlid el 2025; però, es preveu una desacceleració a causa de l’elevada incertesa de la política econòmica i a l’expectativa de l’impacte del canvi en les polítiques aranzelàries dels EUA a Espanya i als països europeus. Amb tot, a finals de 2026, el PIB regional superaria en 11 punts el nivell del 2019.

Les dades de la primera meitat de 2025 apunten que l’afiliació s’accelera cap a ritmes de creixement del 0,6% trimestral, similar a l’avanç de la mitjana d’Espanya. En tot cas, l’impuls més gran s’observa fora de l’àrea urbana de Barcelona, cosa que és consistent amb una elevada diversificació sectorial en la creació d’ocupació. Igual que en anys anteriors, el sector públic, les activitats professionals i les manufactures han tornat a impulsar l’avenç de l’afiliació en el que portem de 2025, mentre que l’agricultura continua mostrant un comportament feble.

El consum de les llars explica bona part de la resiliència de l’economia de Catalunya, on la despesa presencial total —nacional i estrangera— registrada a Catalunya en TPV de BBVA, o realitzada per clients de BBVA, va augmentar un 12,2% el 2024 i, en el que portem de 2025, es desaccelera lleugerament fins al 9,2%. En particular, l’augment del consum és més gran en compres associades a supermercats i alimentació, oci i bars i restaurants, mentre que la despesa en electrònica cau, i s’estanca la realitzada en transports, allotjament i viatges. La progressiva reducció de la inflació i dels tipus d’interès podria continuar donant suport al creixement de la despesa de les llars.

A aquest comportament del consum privat s’hi suma el suport del sector públic. L’any 2024, la Generalitat de Catalunya hauria accelerat la despesa en consum respecte a l’any anterior, situant-ne el pes sobre el PIB al voltant del 10,2%. Aquesta expansió hauria estat impulsada per l’augment de la remuneració dels assalariats i les transferències socials en espècie, influïdes per l’increment de la despesa en farmàcia i en concerts sanitaris —haurien contribuït a l’expansió del consum.

Per la seva banda, després de retrocedir un 0,3% el 2024, en el que portem d’any les vendes a l’exterior es recuperen lleugerament (1,2% a Catalunya i 0,8% a Espanya). No obstant això, aquesta recuperació continua llastada per la caiguda en les vendes d’automòbils i per la menor demanda des de destinacions clau com França, Alemanya i altres països europeus fora de l’euro. En termes nominals, les vendes a l’exterior en els primers quatre mesos de 2025 superen en un 35% les del mateix període de 2019 (31% a Espanya). En canvi, en termes reals, aquestes se situen tan sols 2,7 punts per sobre del nivell pre-pandèmia (-0,1% a Espanya). Les dades de març i abril poden reflectir un avançament de la demanda com a conseqüència de l’augment dels aranzels als EUA.

Factors que donaran suport a l’activitat econòmica

Entre els factors que donaran suport al creixement hi haurà la caiguda dels preus del petroli i del gas; un to més expansiu de la política econòmica a Europa; i una major capacitat de creixement del sector serveis (gràcies a la immigració i als augments de la productivitat per hora). S’espera un increment dels salaris superior al dels preus, cosa que hauria de donar suport a l’evolució del consum privat durant els pròxims trimestres. Així mateix, la inversió en habitatge augmentarà la seva contribució al creixement de la demanda i es preveu una despesa més gran en defensa.

D’acord amb el que preveu BBVA Research, el Banc Central Europeu (BCE) va retallar el tipus d’interès de dipòsit fins al 2% i podria mantenir una pausa prolongada, condicionada per l’impacte de les mesures aranzelàries i fiscals. Aquests costos financers més baixos expliquen, en part, l’augment a Catalunya del volum d’hipoteques registrades entre gener i abril de 2025, que van créixer un 32% interanual (33% a Espanya). Tot i que es preveu que els tipus hagin tocat fons en aquest cicle, es mantindran relativament baixos, cosa que podria continuar afavorint el crèdit.

La disminució de la inflació i dels tipus d’interès, juntament amb l’increment dels salaris i de l’ocupació, sostindrà l’avenç del consum de les llars a Catalunya. La remuneració per assalariat, en termes reals, podria continuar la seva recuperació, en un context on els diferents indicadors disponibles sobre l’evolució salarial apunten a increments per sobre de la inflació esperada. L’augment de les rendes salarials tindrà un impacte més gran sobre la despesa que la millora en la renda bruta disponible dels anys anteriors, que es va veure impulsada per les transferències, especialment les relacionades amb l’augment de les pensions.

Finalment, la política fiscal serà més expansiva del que es preveia, gràcies a una despesa més gran en defensa. Després de dècades de reducció en relació amb el PIB, la despesa en defensa va començar a repuntar lleugerament a partir del 2020. Segons estimacions de l’OTAN, hauria assolit l’1,3% del PIB a finals del 2024 (0,9% segons les dades d’execució dels Pressupostos Generals de l’Estat). Tot i que aquestes xifres mostren que Espanya encara està lluny de l’objectiu del 2% compromès, el Govern ha anunciat un pla d’inversió de 10.470 milions d’euros (equivalent a 0,6 punts del PIB) amb l’objectiu d’assolir aquesta meta a finals de 2025. Amb tot, el seu impacte podria ser més gran a les regions que concentren la indústria nacional de defensa, com Madrid i Andalusia, més que no pas a Catalunya.

Es preveu una desacceleració, lligada en part al canvi en la política comercial dels EUA i a alguns colls d’ampolla per al creixement

Segons BBVA Research, l’augment dels aranzels i la incertesa en la política global afectaran els fluxos comercials i la inversió, i Catalunya està una mica més exposada a aquests impactes, tant en béns com en serveis. A més, l’apreciació de l’euro suposarà un deteriorament de la competitivitat, amb impactes potencialment heterogenis, i riscos també potencialment més grans per a Catalunya.

Entre la resta de factors que podrien limitar el creixement, destaca l’elevat nivell d’estalvi de les famílies, que continua en cotes relativament altes. Aquest comportament és especialment pronunciat en les franges d’edat més elevades i també entre els joves. Les comunitats del nord i Extremadura serien els territoris on més s’està acumulant aquest estalvi, a causa en part a l’envelliment més gran de la població. A Catalunya, amb una població una mica més jove, el consum podria mostrar un comportament més positiu.

Juntament amb el comportament del consum, un altre factor rellevant és la manca de sensibilitat que mostra la inversió privada davant la recuperació. Tot i que hi ha factors cíclics que poden explicar part de l’atonia, com l’augment dels tipus d’interès, la prolongació del problema sembla apuntar a factors estructurals com la baixa rendibilitat de les empreses espanyoles respecte a altres economies europees.

El mercat de l’habitatge també pot limitar l’avenç de la demanda interna. Tot i que les vendes totals van créixer el 2024, l’habitatge de segona mà va retrocedir prop d’un 2%. Tanmateix, a Catalunya el comportament continua sent positiu, amb augments superiors a la mitjana nacional tant el 2024 com en el primer trimestre de 2025 (13% i 21% enfront de 12% i 16%, respectivament). Per territoris, el 2024 van destacar Lleida (18% interanual) i Barcelona (16%), mentre que en el primer trimestre de 2025 els increments més grans es van registrar a Tarragona (28%) i novament a Barcelona (22%).

Des del 2019, el dinamisme dels ingressos de la Generalitat de Catalunya ha estat impulsat tant per l’augment dels recursos del sistema de finançament (+48%) com dels impostos propis (+44%). En aquest context, el pes de la despesa pública sobre el PIB català va augmentar al voltant de 2,3 punts percentuals entre el 2019 i el 2024. Davant la previsió d’un creixement més moderat dels ingressos i atès el seu elevat nivell de deute públic (29,7% del PIB el 2024), resulta necessari que Catalunya intensifiqui la seva política de control de la despesa.